FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Branca de les matemàtiques en què es generalitzen les relacions aritmètiques usant lletres i altres símbols per a representar nombres, quantitats variables o altres ens matemàtics. Un tractat d'àlgebra. Conjunt amb una estructura d'anell i una estructura d'espai [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
diverses vegades el del disc galàctic i conté cúmuls globulars, estels individuals i gas interestel·lar. Arèola 1. En un tub de raigs catòdics, anell o grup d'anells que envolten el punt lluminós, generalment menys lluminosos que aquest. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cadira que en comptes de potes té dos llistons arquejats que permeten de gronxar-se a la persona que hi seu. Peça d'una màquina que posseeix un moviment d'oscil·lació regular. El balancí d'una màquina de vapor. Anell metàl·lic que forma amb uns altres de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Metall preciós, groc, el més mal·leable i dúctil de tots els metalls, molt pesant, inalterable a l'acció de la major part d'agents corrosius (símbol, Au; nombre atòmic, 79; pes atòmic, 196,97). Una moneda, un anell, un rellotge, d'or. Una barra, un full, un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
síliqües primes, freqüent als herbassars ruderals de terra baixa, emprada com a antiescorbútica (Sisymbrium irio). Bolet comestible de l'ordre de les agaricals, gran, de cama sovint bulbosa a la base, amb un peculiar anell desplaçable i amb el barret cobert de grosses esquames [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels muscicàpids, de silueta esvelta, de 12 a 15 centímetres de llargada, i amb el bec prim. tallarol capnegre Ocell de la família dels muscicàpids, amb el cap negre fins a sota els ulls el mascle, la gola blanca i l'anell ocular vermell (Sylvia [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
coalició. L'aliança dels republicans i els socialistes. Pacte entre Déu i el poble escollit per ell, segons la tradició bíblica. Connexió o parentiu contret per matrimoni. Anell de casament. Acció d'aliar o unir coses dissemblants. L'aliança de la força amb la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
menor que el del Sol i apareix un anell brillant envoltant la Lluna. eclipsi de lluna Eclipsi produït per la interposició de la Terra entre el Sol i la Lluna en passar aquesta per l'ombra de la Terra. eclipsi de sol Eclipsi produït per la interposició de la Lluna entre el Sol i la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
anell amb què se subjecta una cosa o una part d'una cosa a una altra. Pedra o totxo sortint que es deixa en una paret, un mur, etc., que es té la intenció d'allargar o continuar perquè la unió de la part vella amb la nova resulti ben travada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de l'ordre de les tricolomatals, de cama fusiforme i barret brunenc, amb làmines espaiades i carn blanca (Collybia contorta o C. fusipes). flota de surera Bolet de l'ordre de les tricolomatals, amb cames sense anell, formant feixos, comestible quan és jove (Armillaria tabescens). [...]
